Entrevista a Helena González, presidenta de l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC).
L’ACCAC celebra 40 anys en un moment de transformació del sector. Quines considera que han estat les principals fites assolides per les cases de colònies i albergs de Catalunya durant aquestes quatre dècades?
Quan una organització compleix quaranta anys, el més important no és només mirar enrere, sinó entendre què ens ha permès arribar fins aquí i què ens prepara per afrontar el futur. L’ACCAC ha contribuït a cohesionar i professionalitzar un sector molt divers, format majoritàriament per empreses arrelades al territori. Les cases de colònies han evolucionat, han millorat els seus equipaments i s’han adaptat als canvis socials i educatius sense perdre la seva essència. Però la gran fita és haver demostrat, generació rere generació, que les experiències educatives fora de l’aula continuen sent imprescindibles. I també que la col·laboració entre empreses és la millor eina per innovar, anticipar-se als canvis i construir futur.
Les cases de colònies tenen un fort impacte social i educatiu, però també econòmic i territorial. Quin paper juguen avui aquestes empreses en l’economia local i en la dinamització del món rural?
Les cases de colònies són molt més que equipaments educatius. Moltes són empreses familiars que fa dècades que formen part de la història i de la identitat dels municipis on estan ubicades. Generen ocupació, creen oportunitats i contribueixen a mantenir viu el teixit econòmic i social de molts entorns rurals. Però el seu valor va encara més enllà: connecten infants i joves amb el territori, amb la llengua, amb la cultura i amb el patrimoni del país. Han estat una porta d’entrada al coneixement de Catalunya per a generacions senceres i continuen sent un exemple de com activitat econòmica, compromís educatiu i arrelament territorial poden avançar plegats.
En els darrers mesos, el sector ha alertat de la reducció o supressió de les colònies escolars per part d’alguns centres educatius. Quin impacte té aquesta situació sobre les empreses del sector?
Ens preocupa perquè la primera pèrdua no és empresarial, sinó educativa. Les colònies escolars són una experiència que afavoreix la convivència, l’autonomia, la cohesió dels grups i el creixement personal dels infants i joves. Quan una escola deixa de fer colònies, es perd una oportunitat d’aprenentatge que difícilment es pot reproduir en altres contextos. Evidentment, aquesta situació també afecta moltes empreses del sector, però el debat de fons és quin valor donem, com a societat, a les experiències educatives fora de l’aula i si estem disposats a preservar-les per a les futures generacions.
Moltes de les empreses associades a l’ACCAC són pimes familiars. Quins són avui els principals reptes empresarials que afronten en matèria de costos, personal, regulació o rendibilitat?
Les empreses afronten reptes compartits amb molts altres sectors: l’increment dels costos, la dificultat per atraure professionals qualificats o el relleu generacional. Al mateix temps, han de continuar invertint en qualitat, sostenibilitat i millora dels equipaments per seguir sent competitives. Però també hi ha un repte menys visible: preservar el coneixement i l’experiència acumulats durant dècades. En aquest context, l’associacionisme és més important que mai. Formar part de l’ACCAC significa compartir coneixement, trobar suport davant dels reptes comuns i construir una veu col·lectiva que permet afrontar amb més força els desafiaments del futur.
El sector de les cases de colònies ha evolucionat molt més enllà de l’activitat escolar tradicional. Quines noves línies de negoci o oportunitats de creixement estan explorant actualment les empreses del sector?
Les colònies escolars continuen sent l’activitat central i el principal element identitari de moltes empreses del sector. Més que parlar de noves línies de negoci, jo parlaria de capacitat d’adaptació. Durant aquests anys, les cases de colònies han sabut ampliar usos, millorar equipaments i donar resposta a noves necessitats educatives i socials sense perdre la seva essència. El repte no és reinventar-se, sinó continuar oferint experiències educatives de qualitat que segueixin sent útils i rellevants per a les noves generacions. Aquesta capacitat d’evolucionar mantenint l’essència és, probablement, una de les grans fortaleses del sector.
Mirant cap als pròxims anys, què reclama l’ACCAC a les administracions per garantir la viabilitat i competitivitat d’un sector que combina educació, turisme i cohesió territorial?
Reclamem una mirada estratègica que reconegui la contribució de les cases de colònies a l’educació, al territori i a la cohesió social, integrant-les en el sistema educatiu. Les colònies escolars han estat durant generacions una eina d’igualtat d’oportunitats, de convivència i de creixement personal, i cal garantir que continuïn sent accessibles per a tots els infants i joves. Al mateix temps, les empreses necessiten un entorn que afavoreixi la inversió, la innovació i la millora contínua. Des de l’ACCAC continuarem treballant per construir aquesta visió compartida. Perquè el futur de les colònies escolars no és només una qüestió sectorial: és també una decisió sobre el model educatiu i de país que volem. I defensar-les avui és, sobretot, defensar una manera d’educar.
