Les baixes mèdiques i l’absentisme laboral s’han convertit en un autèntic problema per a moltes empreses. Si la manca de personal qualificat ha estat en els últims temps un dels principals reptes que afrontaven les empreses, en els darrers anys, especialment arran de la pandèmia, s’hi ha afegit l’absentisme conseqüència de les baixes per incapacitat temporal (IT). Des del 2013, en comparació amb les darreres dades registrades, del primer trimestre de 2026, les hores no treballades per IT a Catalunya han augmentat més del doble, en un 115,8%. Una xifra que té un fort impacte en el funcionament, la gestió i els costos de les empreses.
L’estudi Evolució de les baixes per incapacitat temporal a Catalunya 2013-2025, elaborat des de l’Observatori de la Pime de Catalunya de Pimec a partir de la informació extreta d’organismes i institucions oficials, com l’Idescat, el Departament de Salut o l’Institut Nacional de la Seguretat Social, entre altres, posa xifres a aquesta realitat. En primer lloc, malgrat que quan es parla d’absentisme laboral s’inclouen múltiples realitats, les dades mostren com la incapacitat temporal causa la gran majoria d’hores no treballades. Excloent les vacances i festius, amb dades del primer trimestre de 2026, la IT suposava el 75,0% del total de les hores no treballades, xifra que el 2013 era d’un 60,0%.
Per aquest motiu, l’estudi se centra en aquest vessant i tracta de perfilar quina tipologia d’empreses són les més afectades per les baixes per IT, quines són les malalties que hi ha darrere d’aquestes baixes i quina és la seva durada, quin perfil de treballador pateix amb més freqüència aquests processos i, en definitiva, quins poden ser els motius que poden explicar el fort augment de les baixes. Així mateix, es quantifiquen els costos que suposen aquests processos per a les empreses i també per al sistema en general, amb l’objectiu de cercar solucions conjuntes a un problema que, més enllà de les implicacions econòmiques per a les empreses, impacta en la salut de les persones treballadores i, en conjunt, en el sistema de salut pública.
Per una banda, les xifres mostren com el problema ha anat en augment, sobretot a partir del 2020, amb l’esclat de la pandèmia. El 2013 es van registrar 3,8 hores no treballades per IT per treballador i mes; el 2020, 7,0 hores; i el 2026, amb dades del primer trimestre, una mitjana de 8,0 hores. Les empreses més afectades per aquesta realitat són les grans, amb 10,3 hores per IT el primer trimestre de 2026, enfront de les 6,1 hores de les petites; per sectors, la indústria és la que presenta un major nombre d’hores de baixa en tots els anys i, per branques d’activitat, destaquen la sanitat i els serveis socials, amb una taxa d’absentisme per IT del 7,5%, mentre que la mitjana és d’un 5,4%.
Així mateix, un altre dels factors que mostra l’estudi és el destacat augment de les baixes per malalties mentals, que entre el 2015 i el 2024 van pràcticament triplicar-se –van augmentar en un 192,3%–, mentre que el conjunt dels processos van incrementar-se en un 132,5%. L’envelliment de la població ocupada també és una altra de les variables que fa créixer la IT i, molt especialment, la durada de les baixes, ja que el grup de 55 anys i més està, de mitjana, 58 dies de baixa, enfront dels 30 dies que es registren en el global.
Amb tot, pel que fa a la durada de les baixes, cal destacar que més d’un 75% dels casos d’IT no superen els 15 dies i que, en els últims anys, hi ha hagut una reducció de la durada de les baixes per IT. A més, en relació amb els perfils dels treballadors de baixa, també és rellevant l’elevada incidència entre la població més jove: en una dècada, la incidència mensual mitjana del grup de 16 a 24 anys, calculada a partir dels nous processos iniciats, s’ha pràcticament triplicat, mentre que, en el global, l’augment ha estat del doble.
Quant als costos econòmics, la incapacitat temporal implica uns costos mitjans estimats de 2.761 euros per treballador, que suposen el 6,4% dels costos laborals totals. Així mateix, si s’aproxima el global dels costos, tenint en compte aquella part que paga la Seguretat Social i la que assumeixen les empreses, l’import total assoleix els 33.340 milions d’euros, un 10,5% del PIB català, si es pren com a mesura el cost d’oportunitat, és a dir, si se sumen els costos d’aquells valors i béns que es deixen de produir en una empresa a causa de les baixes per IT; si en lloc del d’oportunitat s’agafa com a referència el cost de substitució –els costos en què incorreria l’empresa si decideix contractar una persona substituta per no haver d’assumir els costos d’oportunitat–, la xifra total són 17.324 milions, un 5,5% del PIB.
Finalment, l’estudi també posa de manifest com Catalunya és la segona comunitat autònoma amb una major incidència de processos d’IT, només per darrere de Navarra. A més, en relació amb Europa, mostra una paradoxa: Catalunya i Espanya presenten un dels percentatges més alts de persones ocupades que no han treballat a conseqüència d’una IT, malgrat ser de les regions amb l’atur més elevat. És a dir, tot i que teòricament la relació entre l’atur i la IT és inversament proporcional –quan hi ha més atur, els treballadors poden tenir una menor propensió a incórrer en baixes per IT pels riscos derivats de la manca d’oportunitats laborals–, Catalunya i Espanya són una excepció a Europa, ja que, tot i tenir les taxes d’atur més altes, les baixes per IT tenen un pes molt més elevat, el que podria indicar una pitjor gestió de les baixes laborals.
En conjunt, l’augment de les baixes laborals en els últims anys s’explica per múltiples factors que s’interrelacionen entre ells. L’increment de la població ocupada, l’envelliment de les persones treballadores, el creixement de la incidència en els joves o el fort augment de les baixes per malalties mentals són només algunes de les conclusions que l’estudi posa damunt la taula. Amb aquesta informació, ara el que cal és prendre mesures per afrontar el problema, especialment aquelles relacionades amb l’enfortiment del sistema de salut pública i la millora del control de les baixes. Perquè, per posar un exemple, si un treballador es troba de baixa perquè està esperant la visita de l’especialista, la prova diagnòstica i l’anàlisi dels resultats, la durada de la baixa es reduiria enormement simplement minimitzant els terminis d’espera de tots aquests processos, contribuint a la vegada a la millora de la seva salut.
En definitiva, únicament amb la implicació del conjunt de la societat és possible afrontar un problema global que afecta no només el dia a dia de moltes de les empreses del país, sinó també la salut de les persones treballadores i, en general, la butxaca de tots els contribuents, pel fort augment de la despesa pública que es fa necessari per afrontar els costos de les baixes laborals.
