La immigració és necessària i positiva, especialment en el context actual d’envelliment de la població. L’any 2024, la població migrant representava aproximadament el 20% de la població activa. Però això no treu que ens situï un nou repte: la gestió de la mobilitat i les polítiques d’integració per tal que responguin a les necessitats del mercat de treball i contribueixin a reduir les desigualtats.
Aquesta reflexió s’emmarca al diàleg entre diversos actors institucionals, econòmics i socials, que van participar a la sessió organitzada per CIDOB i PIMEC el 19 de març, sota el títol: «Movilidad e integración: claves y hoja de ruta para la inclusión laboral de las personas migrantes en España»,
Les conclusions recollides en aquesta sessió es poden descarregar en format informe, que ofereix un diagnòstic que examina les potencialitats i les limitacions del model espanyol i estableix orientacions estratègiques per afavorir un model de mobilitat i integració al mercat de treball més coherent, efectiu i inclusiu.
Seguint amb les dades, el 48% de les autoritzacions residencials corresponen a circumstàncies excepcionals, com l’arrelament, mentre que només el 32% estan vinculades a la categoria de ‘treball’. Pel que fa a la mobilitat circular, una de les principals vies és la contractació en origen, que ha experimentat un increment del 30%.
Un dels principals problemes del sistema és que l’actual marc jurídic i de gestió administrativa en matèria d’estrangeria genera disfuncions que dificulten una resposta prou àgil i eficaç a les necessitats existents.
A això s’afegeix l’obstacle del reconeixement i homologació de titulacions, tant universitàries com de professions regulades no universitàries. Aquest fet genera una desconnexió que dificulta que moltes persones puguin desenvolupar plenament les seves qualificacions i experiència professional en el mercat de treball.
A més, la integració laboral també està condicionada per la crisi de l’habitatge, ja que l’augment dels preus pot limitar la mobilitat geogràfica i l’accés a oportunitats laborals. En aquest sentit, l’estudi de Pimec Habitatge, mobilitat i competitivitat de les pimes posa de manifest que les dificultats d’accés a un habitatge assequible impacten directament en la mobilitat laboral, la captació i la retenció de talent, convertint-se també en un factor de competitivitat empresarial.
Per això, les principals línies de millora són:
- Integrar, simplificar i agilitzar les vies legals d’accés al mercat de treball, reforçant la coordinació institucional i promovent canals ordinaris més eficients i efectius, que redueixin la dependència de mecanismes excepcionals i escurcin els temps administratius.
- Reforçar la mobilitat circular i acords amb països d’origen per així poder ajustar amb les necessitats del teixit empresarial.
- Millorar el reconeixement de qualificacions i experiència professional, fent més àgils i flexibles els sistemes d’homologació de títols i d’acreditació de competències professionals.
- Actualitzar el catàleg d’ocupacions de difícil cobertura per adaptar-lo a la demanda real del mercat.
- Millorar la governança i la coordinació institucional entre polítiques migratòries, laborals i formatives.
Pel que fa al model de governança de la integració, Espanya obté una puntuació de 64 sobre 100 segons el Migrant Integration Policy Index (MIPEX). Destaca positivament en àmbits com la no discriminació i l’accés universal de la sanitat, però presenta mancances en l’accés a la nacionalitat o la participació política.
El model espanyol no ha experimentat una redefinició estructural profunda, sinó que s’ha basat en mecanismes excepcionals com la reforma del Reglament d’Estrangeria o la regularització extraordinària. Tot i que evidencia una elevada capacitat d’adaptació, també posa de manifest la dependència de mecanismes en lloc de comptar amb un sistema ordinari consolidat.
Per això, les principals línies de millora en matèria d’integració són:
- Reforçar la implementació de polítiques migratòries, educatives, socials i del treball millorant la coordinació interadministrativa i la dotació de recursos.
- Combinar polítiques universals amb mesures específiques per als col·lectius més vulnerables.
- Millorar el reconeixement de les competències per poder millorar la correspondència entre perfils laborals i llocs de treball.
- Enfortir els programes d’acompanyament i millorar la intermediació laboral
- Integrar les polítiques laborals amb les socials, especialment en àmbits com l’habitatge o la protecció social.
La immigració constitueix un element estructural en el model econòmic i social a Espanya. Per això és necessari avançar cap a un model més coherent, coordinat entre tots els actors i agents socials, i orientat a llarg termini, reforçant així els canals ordinaris de mobilitat o la capacitat d’implementació.
En definitiva, la immigració ha de formar part d’una estratègia de país orientada a afrontar els reptes demogràfics, de disponibilitat de talent i de sostenibilitat econòmica. Des de Pimec considerem imprescindible impulsar reformes que facilitin vies legals d’accés al mercat de treball, millorin el reconeixement de competències i reforcin les polítiques d’integració, amb una visió de llarg termini i una governança compartida. Només amb un sistema més àgil, coordinat i centrat en les persones i les empreses podrem transformar la mobilitat internacional en una veritable palanca de prosperitat compartida.
M. Àngels Benítez, responsable de Polítiques Socials i d’Inclusió Laboral de Pimec
