La tensió geopolítica encareix l’energia i incrementa la pressió sobre els costos empresarials, amb un impacte desigual segons els sectors
Tot i la distància geogràfica, el conflicte a l’Orient Mitjà ja té repercussions en l’economia catalana. L’escalada de la tensió geopolítica ha sacsejat els mercats energètics i ha provocat, des de l’inici del conflicte, un fort increment del preu del gasoil que pressiona especialment les pimes de sectors com el transport i l’agricultura.
En l’origen d’aquesta pujada hi ha el bloqueig a l’estret d’Ormuz, una infraestructura per on transita prop d’una quarta part del comerç marítim mundial de petroli i una part rellevant del GNL. Aquesta situació ha provocat l’augment del preu del barril de Brent, que ha passat dels 73 dòlars abans del conflicte a superar els 100 dòlars en els moments de màxima tensió; tot i la moderació posterior, es manté en nivells elevats, a tocar del llindar dels 100 dòlars, sovint identificat com un nivell crític per a l’economia europea.
El conflicte també incideix en les exportacions catalanes a l’Orient Mitjà, un mercat de 2.500 milions d’euros anuals, on creix la incertesa tant en les comandes com en la logística. Aquesta incertesa, que se suma a la que ja afronten moltes empreses en els àmbits comercial i financer, també erosiona la confiança empresarial i condiciona la presa de decisions.
La incertesa sobre comandes i logística en un mercat de 2.500 milions d’euros erosiona la confiança empresarial i condiciona la presa de decisions de les pimes catalanes
El transport, l’agricultura, la ramaderia i els gimnasos, entre els sectors més exposats
L’impacte d’aquesta crisi no és homogeni i afecta de manera especial alguns sectors importants de l’economia, com ara el transport professional. Pilar Ortega, gerent de Trans CP i membre de la Junta Directiva de la Federació d’Autotransport de Tarragona (Feat), explica que el sector està notant l’increment i la volatilitat del preu dels carburants, un dels seus principals costos operatius, així com retards en les operacions logístiques i, de manera puntual, una certa reducció de l’activitat vinculada a la incertesa del context internacional. “Si el conflicte s’allarga, ens preocupa especialment el possible impacte sobre el subministrament i un nou repunt dels preus, que podria agreujar encara més la situació del sector”, apunta.
D’altra banda, el conflicte està tenint un impacte profund però desigual sobre el sector agrari i ramader, tal com alerten des de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Gemma Comajuncosa, cap de Política Agrària i Institucional de l’entitat, explica que la situació està colpejant amb especial duresa aquelles produccions més dependents dels inputs energètics i dels mercats internacionals, tenint en compte l’increment del preu del gasoil i també de la urea. En aquest sentit, apunta que el sector cerealista és un dels més exposats: “l’encariment dels fertilitzants nitrogenats, especialment de la urea, ha disparat els costos de producció fins a límits difícils d’assumir”, denuncia.
Pel que fa al sector ramader, la cap de Política Agrària i Institucional de JARC assenyala que l’encariment dels cereals i de les proteïnes vegetals es trasllada directament al cost de l’alimentació animal, que representa una part majoritària de les despeses de producció. Alhora, l’augment del preu del gasoil i de l’electricitat afecta la climatització de les granges, el funcionament de les instal·lacions i el transport d’animals i productes.
També els gimnasos i les instal·lacions esportives s’estan veient afectats per l’increment dels costos energètics. Ho explica el president de Pimec Esport, August Tarragó, que assenyala que les instal·lacions amb piscines són les més perjudicades, atès el seu elevat consum de gas i d’electricitat. A més, Tarragó apunta que “s’estan produint retards i un encariment dels proveïments a causa de l’augment de la incertesa en el trànsit de mercaderies i de l’increment del cost del combustible”.
L’impacte del conflicte també arriba a les bugaderies industrials, tot i que amb una incidència més moderada en alguns casos, tal com explica David Soler d’RS10 Bugaderia. “En el nostre cas, únicament ens veiem afectats per l’increment del preu del gasoil, ja que els nostres camions són a propulsió. Tot i això, l’afectació no és severa, ja que aquesta partida no arriba al 3,5% del total dels costos”, apunta. D’altra banda, Soler assenyala que, arran de la crisi energètica provocada per l’inici de la guerra a Ucraïna, van adoptar mesures que els han permès esquivar l’impacte de l’encariment de l’electricitat i del gas: “Vam optar per establir tarifes tancades tant de gas com d’electricitat i ara no ens veiem afectats per les variacions de preus”, afirma.
Mesures per contenir l’impacte sobre les pimes
Davant d’aquest escenari, són necessàries mesures concretes per evitar que les petites i mitjanes empreses tornin a concentrar l’impacte de crisis geopolítiques globals, així com per prevenir un efecte dominó sobre els preus i l’activitat econòmica, tal com ha reclamat Pimec.
Per donar resposta a la situació de crisi, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha adoptat mesures amb actuacions orientades a protegir el teixit econòmic, impulsar la internacionalització i reforçar els sectors especialment afectats. Aquest paquet s’afegeix a les mesures aprovades pel Govern espanyol, que ha activat un pla de xoc amb una mobilització de 5.000 milions d’euros.
Cal garantir que els ajuts arribin amb agilitat a les pimes i prioritzar mesures d’impacte immediat per contenir els costos energètics elevats
Un escenari incert, entre el xoc puntual i el risc de reactivació
La gravetat final de la situació estarà determinada tant per la intensitat com per la persistència de l’encariment del petroli. En aquest sentit, la pausa inicial de dues setmanes ha donat pas a una fase de negociació encara oberta, amb el cessament del foc però sense un acord definitiu. Aquesta situació modera el risc d’un xoc extrem mentre no hi hagi una escalada generalitzada, però confirma que la incertesa sobre el preu de l’energia segueix oberta mentre continuïn pendents el desbloqueig de l’estret d’Ormuz i les condicions d’un eventual acord.
Si aquesta via diplomàtica es consolida i permet restablir amb garanties el trànsit energètic, l’episodi podria acabar tenint l’abast d’un xoc intens però delimitat en el temps. Si, en canvi, les negociacions s’encallen o es reactiven les hostilitats, el que inicialment semblava una finestra d’alleujament es convertiria de nou en un factor de pressió persistent sobre els costos, la tresoreria i la competitivitat empresarial. En aquest sentit, el mes de juny serà determinant per veure si l’impacte es manté com un xoc puntual o si comença a derivar cap a un escenari de pressió més estructural sobre l’activitat empresarial.
