La igualtat de dones i homes és un dret reconegut a les lleis i normes pròpies i d’àmbit europeu i internacional, que està cada dia més ben reconegut i valorat socialment; la seva aplicació és necessària i positiva tant per a l’empresa com per al conjunt de la societat.
Totes les empreses estan obligades a respectar la igualtat dins de les seves estructures i a adoptar mesures per prevenir qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes. La gestió de la igualtat crea unes condicions organitzatives que permeten a les persones assumir d’una manera més satisfactòria les seves responsabilitats laborals i personals, per així aconseguir atreure, fidelitzar i comprometre el talent.
Les empreses han de tenir present en les polítiques d’igualtat, entre d’altres, el principi d’igualtat retributiva entre homes i dones. Per això es recomana que realitzin l’anàlisi de les diferències salarials que es produeixen en el si de l’organització, així com que implantin un pla d’acció contra la bretxa i el seu seguiment.
La bretxa salarial és un indicador que mesura la diferència entre els ingressos mitjans de les dones i dels homes. La bretxa salarial es defineix com el percentatge addicional que guanyen els homes respecte a les dones, és a dir, el resultat de dividir el salari dels homes pel de les dones. Aquest indicador es pot calcular de diverses maneres segons quines dades d’ingressos s’utilitzin, obtenint-se distintes lectures.
Abordar la bretxa salarial implica fer front a un fenomen de múltiples cares on persisteix la discriminació (directa/indirecta), la segregació vertical i horitzontal (tipus de càrrecs i sector professional), l’educació, els estereotips i els factors estructurals i institucionals que provoquen desigualtats de facto. Sovint costa explicar la naturalesa de la bretxa salarial.
Recentment, des del Consell de Relacions Laborals de Catalunya hem presentat la Guia per a l’aplicació de la igualtat retributiva entre homes i dones, que pretén orientar la detecció i correcció de possibles desigualtats retributives, cal adaptar la guia a l’organització i a les pràctiques habituals de l’empresa, i n’és un error la transcripció literal. La guia defineix i mesura la bretxa salarial entre dones i homes, explica les causes que la provoquen i els seus efectes al llarg de la vida professional de les persones. També explica com implantar un pla d’acció i fer-ne seguiment.
També ofereix recomanacions a les persones implicades en la negociació col·lectiva i inclou orientacions per a les persones treballadores en assessorament i consulta i en vies de resolució i reclamació. Esperem que esdevingui una eina útil per promoure la igualtat de retribució entre home si dones.
