L’entitat participa aquesta setmana en la Cimera UE-Xina i en l’elaboració d’un informe del Comitè Econòmic i Social Europeu que planteja una nova estratègia de cooperació entre ambdues potències
Les relacions entre la Unió Europea i la Xina han entrat en una nova fase marcada pels canvis geopolítics, les tensions comercials i la necessitat de reforçar la competitivitat europea sense renunciar a la cooperació internacional. En relació amb aquesta qüestió, el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) ha elaborat un informe sobre el futur de les relacions entre la Unió Europea i la Xina, un document estratègic en què Pimec ha tingut un paper actiu a través de la participació del seu representant al CESE, Jacint Soler Matutes, com a ponent principal i redactor de l’informe.
La presentació del document coincideix amb la celebració de la de la cimera bilateral de la societat civil a Hangzhou (Província de Zhejiang), una trobada d’alt nivell que arriba en un moment especialment rellevant per redefinir els vincles econòmics, comercials i polítics entre Brussel·les i Pequín.
En aquest context, la participació de Pimec tant en aquesta cimera com en l’elaboració del document reforça el compromís de l’entitat amb la defensa dels interessos de les petites i mitjanes empreses en els grans debats europeus.
L’informe parteix d’una premissa clara, que la Xina és un actor econòmic global amb el qual Europa no es pot permetre ni desconnectar ni ignorar. Tot i els desequilibris comercials existents i les diferències en els models econòmics i polítics, el document defensa que la Unió Europea ha de construir una estratègia comuna basada en la reciprocitat, la competitivitat i la cooperació selectiva.
L’informe recorda que la relació comercial entre ambdues economies supera els 800.000 milions d’euros anuals, però alerta que el dèficit comercial europeu en béns amb la Xina va arribar als 359.000 milions d’euros el 2025. Per aquest motiu, el CESE planteja reforçar les exportacions europees, especialment en serveis, facilitar la internacionalització de les empreses europees i crear condicions de competència més equilibrades.
Un dels aspectes més destacats del dictamen és l’atenció específica a les petites i mitjanes empreses, que sovint troben més dificultats per accedir al mercat xinès.
Entre les propostes hi figura ampliar els programes europeus de suport a la internacionalització de les pimes, reforçar les eines perquè puguin vendre a través del comerç electrònic xinès, reduir les barreres tècniques i facilitar la certificació dels productes europeus per accedir al mercat asiàtic. També es planteja aprofitar millor el paper de la diàspora xinesa a Europa com a pont comercial entre tots dos mercats.
El document defensa igualment que les mesures de defensa comercial han d’anar acompanyades d’una estratègia per incrementar la competitivitat europea, de manera que la protecció del mercat no sigui l’única resposta davant els desafiaments actuals.
L’informe aposta per atraure inversions xineses cap a Europa sempre que compleixin condicions que afavoreixin la transferència tecnològica, la creació d’ocupació de qualitat, el desenvolupament de proveïdors locals.
En aquest sentit, es defensa una política de «Made in Europe with China», basada en aliances industrials que permetin reforçar la capacitat productiva europea en sectors estratègics com el vehicle elèctric, les tecnologies avançades o la indústria verda, mantenint sempre el principi d’accés condicionat al mercat europeu.
D’altra banda, es reivindica un paper més rellevant per a la societat civil en les relacions entre la UE i la Xina. Entre les mesures proposades destaquen l’impuls dels intercanvis empresarials, la facilitació de la mobilitat de professionals, estudiants i inversors, així com una major col·laboració en àmbits globals com la lluita contra el canvi climàtic, la transició energètica o la cooperació al desenvolupament.
Una de les mesures concretes que recull l’informe és eliminar el requisit de visat pels turistes xinesos, per tal de fomentar la seva arribada a la UE. La xifra actual de visitants xinesos és encara minsa (1 milió per any a la UE) quan la seva despesa es troba entre les més altes i no és un turisme estacional. Xina ja havia aixecat fa uns anys la obligació de visat als ciutadans de diversos estats europeus, entre ells Espanya.
El document conclou que la relació entre la Unió Europea i la Xina ha d’evolucionar cap a un model més equilibrat, en què es combinin els instruments de defensa comercial amb noves oportunitats d’inversió, internacionalització i cooperació. En aquest nou escenari, el CESE considera que la Xina hauria de passar de ser percebuda exclusivament com un rival sistèmic – un terme encunyat per Ursula von der Leyen el 2019 –, a convertir-se en un soci selectiu en aquells àmbits on existeixin interessos compartits i beneficis mutus.
