La intel·ligència artificial entra en una nova etapa. Tenir accés a eines cada vegada més potents serà progressivament menys diferencial. El repte serà saber on poden aportar valor i contribuir a la productivitat, incorporar-les als processos i convertir les experiències individuals en capacitats de tota l’empresa.
Fa només tres anys, accedir a una intel·ligència artificial capaç d’escriure, analitzar informació o ajudar-nos a resoldre un problema complex era una possibilitat reservada principalment a especialistes i grans organitzacions. La IA generativa ho va canviar gairebé d’un dia per l’altre. Qualsevol persona podia obrir un xat i començar a experimentar.
Aquesta primera democratització ha estat extraordinàriament ràpida. A Catalunya, ACCIÓ situa ja en el 30% les empreses de més de nou treballadors que han incorporat tecnologies vinculades a la IA, sis punts més que l’any anterior i més del doble que el 2023. A la Unió Europea, una de cada cinc empreses utilitzava IA el 2025.
Però aquestes xifres expliquen només una part de la història. Una enquesta recent de l’OCDE a més de 5.000 pimes de set països constata que prop d’un terç ja utilitza IA generativa. Entre les que l’utilitzen, però, només el 29% l’ha incorporada a les activitats centrals del negoci. Els usos senzills, puntuals i individuals continuen sent més habituals que els recurrents i vinculats als processos clau de l’empresa.
Aquí és on crec que es produeix el veritable canvi de fase. Durant els primers anys, el repte ha estat provar la IA, perdre-hi la por, descobrir què sabia fer i formar els primers usuaris. Tot això continua sent necessari. Però la diferència competitiva començarà a aparèixer en un altre lloc. No tant entre les empreses que tenen IA i les que no en tenen, sinó entre les que acumulen experiències individuals i les que són capaces de convertir aquests aprenentatges en una nova manera de treballar.
No és una qüestió menor. Diversos estudis empresarials publicats aquest any arriben, des de perspectives diferents, a una conclusió semblant. Posar eines més potents a disposició dels treballadors millora determinades tasques i pot augmentar la productivitat individual, però això no garanteix per si sol una transformació de l’empresa. El salt es produeix quan es revisen processos, responsabilitats, formes de prendre decisions i maneres de compartir el coneixement. McKinsey ho situa precisament aquí: les empreses que obtenen més valor de la IA no es limiten a accelerar amb tecnologia allò que ja feien, sinó que comencen a replantejar com es fa la feina, inclús l’organització de les companyies. Microsoft arriba a una conclusió similar quan observa que els factors organitzatius expliquen millor l’impacte de la IA que les habilitats individuals dels usuaris.
Aquesta distinció és especialment rellevant per a les pimes. És evident que una empresa petita disposa de menys recursos per experimentar. Té menys especialistes, menys capacitat d’inversió i menys temps per dedicar a projectes que no ofereixin un retorn clar. L’OCDE continua constatant una diferència important d’adopció segons la dimensió empresarial i identifica les competències, les dades, el finançament i la capacitat digital com alguns dels principals condicionants. Però seria un error concloure que aquesta nova etapa beneficia necessàriament les empreses més grans.
Una de les característiques més interessants de la IA generativa és que redueix la complexitat necessària per accedir a capacitats que fins fa poc requerien coneixements tècnics, programació o inversions importants. Una pime pot avui analitzar documents, explotar informació, preparar continguts, automatitzar tasques administratives o accedir a coneixement especialitzat amb eines que fa molt poc quedaven fora del seu abast. En la mateixa enquesta de l’OCDE, el 65% de les pimes que utilitzen IA generativa afirma que els ha ajudat a millorar el rendiment dels treballadors, i gairebé tres de cada deu consideren que els ajuda a competir amb empreses més grans.
Aquí hi ha una oportunitat que no hauríem de menystenir. En determinades activitats intensives en informació i coneixement, la IA pot reduir alguns dels desavantatges tradicionals de dimensió. Una pime difícilment tindrà els mateixos equips especialitzats que una gran corporació, però pot disposar de capacitats que abans només eren viables amb aquests equips.
Alhora, les empreses petites tenen una característica que pot jugar a favor seu. Sovint hi ha menys distància entre detectar un problema, prendre una decisió i modificar una manera de treballar. Si aquesta agilitat s’aprofita bé, no cal reproduir els grans programes corporatius d’intel·ligència artificial. Es pot començar identificant processos concrets que consumeixen temps, acumulen informació o depenen excessivament de tasques manuals, provar una manera millor de fer-los i estendre allò que funciona.
Aquesta és probablement una de les idees que més hauríem d’incorporar al debat empresarial sobre IA. Abans de preguntar-nos quina eina hem de comprar, convé preguntar-nos quina feina voldríem fer d’una altra manera.
La tecnologia, a més, està evolucionant precisament en aquesta direcció. Les principals plataformes ja no volen limitar-se a respondre dins d’un xat. Comencen a treballar amb els arxius, les aplicacions i la informació de l’usuari, i els agents poden assumir tasques de diversos passos amb un grau creixent d’autonomia. Aquesta evolució amplia enormement les possibilitats, però també ens obliga a prendre decisions noves. Caldrà pensar millor quines dades compartim, quins permisos donem, què podem delegar, què ha de validar sempre una persona i com controlem els costos d’uns usos cada vegada més intensius. La regulació europea afegeix una altra dimensió a aquesta necessitat de governar bé la tecnologia.
Són qüestions que anirem aprofundint en aquest mateix butlletí. Però totes formen part d’un mateix canvi. Com més fàcil sigui donar capacitat a la IA, més important serà que l’empresa sàpiga què vol fer amb aquesta capacitat.
Potser aquesta és la nova etapa que tenim al davant. Ja no es tracta tant de descobrir què sap fer la IA, sinó de decidir què volem fer nosaltres d’una altra manera gràcies a ella. I aquest és un canvi que comença molt menys en la tecnologia que en la manera com pensem i organitzem la feina.
Juanjo Berbel, president de la comissió de Digitalització i Innovació de Pimec
