L’eclipsi total de Sol del 12 d’agost va deixar imatges espectaculars a Catalunya, però també una experiència que mereix ser analitzada des de la perspectiva turística i empresarial. Per primera vegada en 121 anys, una part de Catalunya va quedar dins de la franja de totalitat d’un eclipsi solar. La banda travessava el terç sud del país, amb Lleida i Tarragona entre les zones privilegiades, mentre que en algunes comarques del sud de Tarragona la totalitat arribava aproximadament al minut i mig.
La conseqüència va ser una mobilització extraordinària de persones cap a Ponent, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb desenes de milers de persones participant en activitats i punts d’observació organitzats arreu del territori. Per al sector turístic, però, la pregunta és una altra: quin impacte econòmic ha tingut realment l’eclipsi i, sobretot, què podem aprendre d’aquesta experiència?
A Catalunya, la jornada va confirmar l’extraordinària capacitat d’atracció del fenomen. El Govern ha xifrat en desenes de milers les persones que van seguir l’eclipsi des dels punts d’observació organitzats arreu del territori.
Però les concentracions van ser especialment significatives dins de la franja de totalitat. A Tarragona, per exemple, es calcula que l’eclipsi va atreure més de 26.000 persones a la ciutat. Només a la zona del Port se’n van concentrar aproximadament 10.000.
A Lleida, l’ocupació hotelera va arribar al 100% i l’impacte econòmic estimat localment se situava al voltant dels 300.000 euros, principalment associats a allotjament, restauració i serveis turístics.
I a les Terres de l’Ebre, municipis com Amposta van comptabilitzar prop de 14.000 persones en alguns dels principals punts d’observació del Delta, mentre que la Ràpita va concentrar milers de persones al Trabucador i l’Aldea va superar els 2.000 visitants.
Són xifres que mostren una realitat clara: durant unes hores, el mapa dels fluxos turístics de Catalunya va canviar.
Pel que fa a Espanya, abans de l’esdeveniment, el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa estimava que l’eclipsi podia generar un impacte net de 347,6 milions d’euros a l’economia espanyola. Entre el 10 i el 16 d’agost es preveien 446.700 turistes addicionals a les províncies afectades i les seves àrees d’influència, amb una despesa turística extraordinària de més de 342 milions.
Són estimacions prèvies i caldrà esperar les dades definitives per conèixer l’impacte real a la península.
L’eclipsi no desestacionalitza, però sí desconcentra
L’eclipsi es va produir en plena temporada alta i, per tant, no es pot considerar un exemple de desestacionalització. Sí que ha demostrat, en canvi, una gran capacitat per desconcentrar territorialment la demanda.
Milers de persones es van dirigir cap a Lleida, Tarragona, les Terres de l’Ebre i municipis rurals que habitualment no concentren els principals fluxos turístics del país. I això és econòmicament rellevant perquè redistribuir visitants significa també redistribuir consum i activitat entre les empreses del territori.
Ara bé, cal ser prudents a l’hora d’atribuir a l’eclipsi els elevats nivells d’ocupació registrats. En destinacions com el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, la primera quinzena d’agost ja presenta habitualment ocupacions molt elevades.
Per això, l’impacte no s’hauria de mesurar només en habitacions ocupades. Cal analitzar també el preu mitjà, els ingressos dels establiments, les pernoctacions, la despesa en restauració i comerç o la contractació d’activitats i serveis.
I és aquí on la mirada de les pimes resulta especialment important. El turisme no és només allotjament. Un visitant també consumeix en restaurants, bars i comerços, utilitza empreses de transport, contracta guies o activitats i pot descobrir propostes d’enoturisme, turisme actiu, cultura o gastronomia.
En municipis petits, a més, l’impacte proporcional d’uns milers de visitants pot ser molt superior al que tindria aquesta mateixa afluència en una gran destinació turística.
L’eclipsi també va posar sobre la taula un dels grans reptes del turisme català: si volem distribuir millor els visitants pel territori, també hem de ser capaços de moure’ls de manera eficient.
L’afluència extraordinària va provocar aglomeracions i llargues esperes en diverses estacions ferroviàries, especialment a Tarragona, Torredembarra i Altafulla. Malgrat el reforç d’alguns serveis, la capacitat disponible va resultar insuficient davant la demanda, mentre que vies com l’AP-7 i la C-32 també van registrar retencions importants.
La jornada va funcionar, en aquest sentit, com una prova d’estrès de la mobilitat turística catalana. No podem incentivar els visitants a descobrir Lleida, Tarragona, les Terres de l’Ebre, el Pirineu o les comarques interiors i assumir, al mateix temps, que arribar-hi o tornar-ne sigui una dificultat.
La desconcentració turística necessita infraestructures ferroviàries i viàries adequades, però també planificació i coordinació. La Generalitat va preparar l’eclipsi durant més d’un any, amb punts oficials d’observació i un ampli dispositiu de seguretat i emergències.
Des de la perspectiva turística, experiències com aquesta també posen de manifest la conveniència d’incorporar el teixit empresarial a la planificació dels grans esdeveniments, perquè els visitants necessiten molt més que un espai des d’on observar-los: necessiten allotjament, restauració, transport, informació, aparcament, activitats i serveis.
El valor generat en l’economia
L’impacte turístic va més enllà dels allotjaments. Una persona que es desplaça per veure l’eclipsi pot consumir en restaurants, bars, comerços, càmpings, allotjaments rurals, benzineres, empreses de transport, guies, activitats nàutiques, turisme actiu, enoturisme o equipaments culturals. I quan aquests fluxos arriben a municipis petits, el seu impacte proporcional pot ser molt més important.
Unes quantes milers de persones addicionals poden passar relativament desapercebudes a Barcelona, però poden transformar l’activitat econòmica d’un petit municipi durant una jornada o un cap de setmana.
Aquesta és una de les grans oportunitats que deixa l’eclipsi: fer arribar demanda a pimes turístiques que habitualment es troben fora dels principals circuits de concentració turística.
En aquest sentit, el món rural ha estat un dels grans beneficiats. Algunes plataformes van detectar prèviament un increment del 830% en les cerques d’allotjament al llarg de la ruta de l’eclipsi, amb les zones rurals de Catalunya entre els territoris que despertaven més interès. El fenomen demostra el potencial de l’astroturisme, però també una qüestió més àmplia: la capacitat dels esdeveniments singulars per donar visibilitat internacional a destinacions que no formen part dels itineraris turístics habituals.
Ara caldrà analitzar les dades definitives i fer-ho amb una mirada territorial. Una mitjana catalana podria amagar precisament una de les conclusions més interessants de l’eclipsi: el seu impacte no ha estat el mateix a Barcelona que a Lleida, Tarragona o les Terres de l’Ebre.
Disposar de dades territorialitzades sobre ocupació, pernoctacions, procedència dels visitants, despesa, restauració, mobilitat i activitats permetria entendre millor quin valor ha generat realment l’esdeveniment i extreure aprenentatges per a futures polítiques turístiques.
Perquè la principal lliçó no té a veure només amb l’astronomia. Catalunya disposa d’un territori extraordinàriament divers i existeixen moltes altres motivacions capaces de generar nous fluxos: gastronomia, cultura, esport, natura, enoturisme, patrimoni, festivals, congressos o altres esdeveniments singulars.
El repte és identificar aquestes oportunitats, convertir-les en producte turístic i connectar-les amb les empreses locals.
Desconcentrar el turisme no consisteix només a repartir visitants, sinó a distribuir millor les oportunitats econòmiques que genera el sector. Per aconseguir-ho calen empreses preparades, productes atractius, promoció, coordinació publicoprivada i unes infraestructures capaces de connectar el conjunt del país.
L’eclipsi ens ha mostrat durant unes hores un mapa turístic diferent de Catalunya. Ara l’oportunitat és aprofitar el que hem après per construir un model turístic més equilibrat territorialment i amb més capacitat de generar valor per a les pimes de tot el país.
