A Catalunya disposem d’una normativa que regula l’ús del català en l’àmbit empresarial i que hem de complir obligatòriament.
Les tres grans lleis que hem de tenir en compte són l’Estatut d’autonomia, la Llei de política lingüística i el Codi de Consum.
Ser socialment responsables en l’ús del català, i fer un pas més enllà de la normativa, moltes vegades només implica dur a terme alguns petits gestos que poden tenir grans resultats, malgrat que les pimes sovint tenim la temptació de deixar de banda aquest tema, emparant-nos en l’excusa que fer servir dues llengües o més resulta massa car per als nostres pressupostos, o que no tenim prou temps ni personal per fer-ho.
Si desenvolupem aplicacions mòbils o programes informàtics, generem continguts per a Internet o en paper, o ens dediquem al sector turístic, a les traduccions o a l’ensenyament d’idiomes, la llengua té un paper primordial en els nostres productes i serveis.
Fer servir el català esdevé un valor afegit que demostra la nostra coherència amb el territori on actuem i amb el públic que tenim al davant.
L’ús del català en l’àmbit empresarial
Però si la nostra activitat i els nostres productes o serveis són uns altres també podem aplicar bones pràctiques en l’ús del català, especialment en les relacions amb el nostre públic intern i extern:
- En l’atenció a la clientela, el nostre personal s’hi pot adreçar primer en català (com a llengua pròpia del país) i adaptar-se posteriorment a la que faci servir l’altra persona. I, evidentment, hem de facilitar als nostres treballadors i treballadores formació i recursos perquè facin servir correctament el català.
- A la pàgina web podem redactar la informació sobre la nostra empresa i productes o serveis tant en català com en castellà (i en altres llengües) i fer que la pàgina d’inici per defecte sigui la versió en català si el nostre àmbit d’actuació principal és Catalunya. També hi podem incloure els manuals i instruccions dels nostres productes en documents per descarregar en tantes llengües com pugui necessitar el nostre públic.
A més, podem sol·licitar el domini .cat si el nostre web està redactat en català (o en una altra llengua però tracta sobre llengua o cultura catalanes).
- En la premsa que posem a disposició de la nostra clientela, ja sigui a la sala d’espera (en clíniques mèdiques, dentals, veterinàries,…; despatxos professionals; perruqueries i centres d’estètica; etc.) o en bars, restaurants i hotels, ja que hi ha una gran varietat de premsa general i revistes de temes diversos en llengua catalana.
- En les relacions amb altres empreses proveïdores, a més de tenir en compte altres aspectes d’RSE (com, per exemple, la igualtat d’oportunitats en la contractació de personal i en les relacions laborals o la sostenibilitat ambiental) també podem tenir en compte criteris d’ús responsable de la llengua catalana, especialment en casos com la subcontractació d’un call center per a la realització de campanyes de telemàrqueting o enquestes de satisfacció.
Totes les bones pràctiques d’RSE que duen a terme les pimes envers l’ús del català representen un gran avenç en la normalització de la llengua, ja que som el tipus d’empresa que té un contacte més proper i directe amb el públic i que genera més nous llocs de treball.
Què us sembla? En el vostre àmbit laboral i professional coneixeu alguna bona pràctica que vulgueu explicar i compartir amb nosaltres?
Teresa Reñé – Gestora de Continguts i col·laboradora de la Fundació PIMEC
“Emprèn en català: més enllà del gènere” és una acció destinada a promoure l’ús de la llengua catalana a Catalunya en l’àmbit laboral i empresarial promoguda per la Fundació PIMEC i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2016).
