Canvis en la quota de navegació que reflecteix la realitat del tercer sector

El passat 18 de setembre es va publicar al DOGC la Resolució TER/3419/2025, la qual es revisen els valors de cànon d’utilització dels béns de domini hidràulic en concepte de navegació. Aquesta resolució, ajudarà a gestionar millor els espais fluvials i embassaments de les conques internes de Catalunya.

Què comporta la resolució?

Estableix un sistema tarifari esglaonat, adaptat als diferents tipus d’embarcació i a la naturalesa dels seus titulars: particulars, clubs esportius sense ànim de lucre, empreses i altres usuaris. Així, es garanteix un tractament raonable per a les entitats esportives i socials, diferenciant entre l’activitat recreativa de base i l’activitat econòmica empresarial.

L’augment dels preus per a les embarcacions que tenen motors de combustió més potents és una manera de protegir el medi ambient i també de tenir en compte que qui té aquest tipus d’embarcacions té més recursos econòmics. En canvi, els preus més baixos per a embarcacions de rem i vela fan que sigui més fàcil per a tothom accedir a l’aigua i que aquesta activitat segueixi sent assequible, fomentant l’esport i la salut.

El paper de la representació empresarial

Aquest resultat és fruit de la iniciativa institucional, però també de la feina sostinguda de diàleg i interlocució portada a terme per les organitzacions representatives del sector.

  • Pimec Turisme ha defensat en tot moment la necessitat que el sistema de cànon no fos un obstacle per a la continuïtat i creixement de les pimes dedicades a activitats nàutiques i turístiques.
  • La FIHRT, Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme, ha destacat l’impacte que aquests costos tenen en l’oferta turística integrada, on la navegació forma part d’un ecosistema més ampli que inclou restauració i allotjament.
  • L’Associació d’Empresaris d’Activitats Nàutiques i de Natura de les Aigües Interiors de Catalunya ha aportat la veu directa dels operadors que treballen a peu d’aigua, amb experiències concretes sobre la viabilitat econòmica i la gestió quotidiana de les activitats.

Gràcies a aquesta confluència d’esforços, la Resolució TER/3419/2025 aconsegueix un equilibri entre sostenibilitat ambiental i empresarial, una fita que no és fàcil en un sector on sovint hi ha tensions diverses.

Cap a on anem?

Aquest model obre la porta a una governança compartida més madura, en què les institucions escolten i incorporen les aportacions del teixit empresarial i associatiu. Es tracta d’una metodologia que pot esdevenir referent per a altres àmbits de gestió del domini públic a Catalunya.

Daniel Brasé, vicepresident sectorial de Pimec Turisme

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Previous Story

Com funciona el permís retribuït al sector Siderometal·lúrgic?

Next Story

Menys tràmits per fer més empresa

Latest from Panorama