Entrevista a Imma Marín, presidenta i fundadora de Marinva, i a Esther Hierro, CEO i directora creativa d’aquesta pime que treballa amb administracions, empreses, centres educatius i entitats socials, aplicant el joc com a eina de transformació.
Com neix la vostra activitat empresarial?
Marinva neix d’una convicció profunda: el joc és molt més que una activitat infantil. Veníem del món de l’educació i observàvem que el joc tenia una capacitat extraordinària per desenvolupar habilitats, generar aprenentatge i transformar les relacions entre les persones.
A mitjans dels anys noranta pràcticament no existien empreses que treballessin aquesta mirada aplicada a les organitzacions. Vam intuir que el joc podia esdevenir una eina potent no només per als infants, sinó també per als equips, les empreses i la societat en general. Aquesta intuïció és la que va donar origen a Marinva.
Què significa liderar un projecte innovador en un entorn tradicionalment masculinitzat?
Quan vam començar, el món de la consultoria i la direcció empresarial estava molt masculinitzat. A més, nosaltres parlàvem de joc en un context on ningú no en parlava. Això ens obligava a explicar constantment què fèiem i quin impacte tenia.
Amb el temps hem convertit aquest repte en una oportunitat. Hem demostrat que és possible liderar des d’una manera diferent, basada en la confiança, la curiositat, la participació i la coherència entre allò que expliques i allò que practiques. De fet, moltes de les metodologies que recomanem als nostres clients formen part també de la nostra manera de treballar.
Encara hi ha reticències quan proposeu introduir el joc?
Cada vegada menys, però encara existeixen. Sovint ens trobem amb la idea que a la feina s’hi va a treballar i no a jugar. En realitat, darrere d’aquesta resistència acostuma a haver-hi por al canvi, por a equivocar-se o a sortir de la zona de confort. Per això nosaltres no parlem tant de jugar per jugar, sinó d’activar el pensament lúdic.
La neurociència demostra que quan el cervell entra en aquest estat disminueix l’amenaça, augmenta la curiositat, es redueixen les barreres entre persones i s’afavoreixen l’aprenentatge i la creativitat. No es tracta de fer activitats sense sentit, sinó de generar experiències que ajudin els equips a pensar millor, col·laborar millor i trobar noves respostes a problemes complexos.
Quins són els principals reptes que detecteu avui a les organitzacions?
Hi ha un repte transversal que afecta pràcticament tots els sectors: el cansament. Vivim en un context d’incertesa permanent, excés d’informació i canvis constants. Això genera persones i equips esgotats.
En l’àmbit empresarial hi afegiríem altres qüestions com la dificultat per treballar realment en equip, les resistències al canvi, els problemes de comunicació interna o la desconnexió entre els plans estratègics i les persones que els han de fer realitat. Moltes empreses tenen projectes molt ben definits sobre el paper, però els costa convertir-los en una cultura compartida. És aquí on intervenim nosaltres.
Amb quines metodologies treballeu aquests reptes?
El nostre objectiu no és organitzar activitats puntuals perquè la gent s’ho passi bé. El que busquem és generar transformacions sostenibles. Per aconseguir-ho treballem a partir de tres fases. Primer, l’acció. Les persones viuen una experiència lúdica. Després arriba la reflexió, a través de preguntes profundes que ajuden a comprendre què ha passat, quines emocions han aparegut o quins comportaments s’han posat en joc. Finalment, facilitem la transferència perquè els aprenentatges es traslladin al dia a dia de l’organització. Aquesta arquitectura metodològica és la que converteix una experiència en un canvi real.
Quines eines utilitzeu habitualment?
Utilitzem recursos molt diversos. De vegades són jocs de taula, altres vegades dinàmiques de simulació, hackatons, laboratoris d’innovació o exercicis de prospectiva estratègica. El que tenen en comú és que creen un espai segur on les persones poden experimentar, equivocar-se, explorar possibilitats i construir coneixement col·lectivament. El joc és una metàfora simplificada de la realitat. Ens permet abordar problemes complexos des d’una perspectiva més accessible i generar converses que difícilment apareixerien en un entorn convencional.
Com poden aquestes metodologies ajudar les empreses a ser més competitives?
La competitivitat actual no depèn només dels processos o dels productes, depèn sobretot de la capacitat per aprendre, innovar i adaptar-se. Des de la nostra experiència, el pensament lúdic activa el benestar psicològic perquè, quan disminueix la sensació d’amenaça, les persones treballen millor i aporten més valor. També, la creativitat i la innovació, ja que un cervell que no té por s’atreveix a explorar idees noves, qüestionar el que dona per fet i proposar alternatives. I, finalment, la sostenibilitat del rendiment perquè el joc permet mantenir nivells elevats d’implicació i esforç sense arribar al desgast.
Quins grans reptes socials es poden abordar des d’aquesta mirada?
Pràcticament tots. La cohesió social, la participació ciutadana, la soledat no desitjada, la transformació educativa o la sostenibilitat ambiental requereixen col·laboració, empatia i capacitat d’imaginar noves solucions. Durant aquests anys hem treballat projectes molt diversos. Des de processos participatius amb administracions públiques fins a programes de sensibilització social o iniciatives de transformació en l’àmbit judicial.
En tots els casos comprovem que quan les persones entren en un context de confiança i participació, apareixen converses i solucions que difícilment emergirien en altres formats.
Com imagineu Marinva en els pròxims anys?
Ens imaginem consolidant-nos com una consultora de referència en l’aplicació del pensament lúdic a la transformació de persones, equips i organitzacions.
Volem continuar demostrant, amb evidències i dades, que aquestes metodologies generen impactes reals i mesurables. I volem seguir acompanyant empreses, institucions i comunitats a construir entorns més creatius, més resilients i més humans.
Al capdavall, el nostre propòsit continua sent el mateix que fa trenta anys: recordar que un cervell que juga és un cervell que aprèn millor, col·labora millor i està més preparat per afrontar els reptes del futur.
Finalment, un client de Marinva ha explicat la seva experiència com a testimoni. Es tracta d’Àlex Peláez, CEO de Tactics:
Marinva ha estat un partner estratègic excel·lent al llarg de tot el projecte, més enllà del que s’espera d’un proveïdor. Des del primer moment van demostrar una gran capacitat d’escolta i una profunda comprensió de les nostres necessitats i del context en què desenvolupàvem la iniciativa. Durant tota la col·laboració, han destacat per la seva flexibilitat i capacitat d’adaptació, incorporant els nostres comentaris i ajustant la seva metodologia per respondre de manera eficaç als reptes específics que han anat sorgint.
Però, sobretot, volem destacar la seva implicació i manera de treballar: s’han integrat plenament amb el nostre equip, fent seu el projecte i aportant una actitud oberta, constructiva i orientada a trobar solucions. La seva professionalitat, compromís, proximitat i capacitat de generar valor han estat factors clau per a l’èxit del treball conjunt. Sens dubte, recomanaríem Marinva a qualsevol organització que busqui un equip expert, compromès i amb una clara vocació d’acompanyament i impacte positiu.
