Coneixes les Recomanacions del Consell de Relacions Laborals per a la negociació col·lectiva dels plans d’igualtat?

La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, ateses les desigualtats existents en diversos àmbits de la vida quotidiana i, en concret, en el de la feina, estableix que totes les empreses “han d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes”.

En el marc legal actual, aquestes mesures han de prendre la forma de pla d’igualtat, elaborat d’acord amb un procediment negocial i un contingut mínim determinat per la normativa, en tres casos: Tenir 50 persones o més en la plantilla d’una organització; quan s’estableix al conveni col·lectiu aplicable; o bé quan l’autoritat laboral ha acordat en un procediment sancionador la substitució de les sancions accessòries per l’elaboració i aplicació del pla d’igualtat.

Aquesta és una eina de gestió empresarial òptima per la consecució de la igualtat efectiva a l’organització i que, a més, contribueix a la millora del clima laboral, de la productivitat i a la retenció del talent, entre altres.

Per ajudar a l’elaboració i implantació d’aquests plans, el Consell de Relacions Laborals ha consensuat unes Recomanacions per a la negociació col·lectiva dels plans d’igualtat que s’adrecen tant a les empreses que per llei estan obligades a implantar un pla d’igualtat com també a aquelles que ha decidit desenvolupar-lo de manera voluntària. Entre altres qüestions, el document conté un capítol dedicat a les fases del procés de negociació i recull les mesures en diferents matèries que impulsen canvis estructurals. A continuació, exposem algunes de les qüestions que s’analitzen.

Qui pot negociar un Pla d’Igualtat? Amb caràcter general, les delegades i delegats de personal, dels comitès d’empresa de cada centre de treball, si s’escau, o de les seccions sindicals. Quan no hi hagi representació legal de les persones treballadores, ho faran els representants dels sindicats més representatius i/o els representatius del sector de l’empresa que hagin respost a la petició de l’empresa per formar la comissió negociadora. Per a empreses que tenen uns centres que compten amb representació legal de les persones treballadores i d’altres que no: comissió mixta composta pels representants legals de les persones treballadores i els sindicats més representatius i/o els representatius del sector.

Quins àmbits ha d’incloure la diagnosi? La diagnosi s’ha de referir almenys a les matèries següents:

  • Procés de selecció i contractació
  • Classificació professional
  • Formació
  • Promoció professional
  • Condicions de treball, inclosa l’auditoria salarial entre dones i homes de conformitat amb el que estableix el RD 902/2020, d’igualtat retributiva entre dones i homes
  • Exercici corresponsable dels drets de la vida personal, familiar i laboral
  • Infrarepresentació femenina
  • Retribucions
  • Prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe

Quin és l’esquema a seguir per al disseny del pla d’igualtat? Els objectius del pla i el disseny de les mesures que en formen part han de respondre als resultats obtinguts en la diagnosi i són fruit d’una negociació al si de la comissió negociadora. Cada objectiu es desenvolupa a través d’accions o mesures que concreten com es vol assolir cada objectiu. Per això caldrà definir:

  • La mesura. Es tracta de descriure en què consisteix i en quin àmbit se centra
  • Temporització: quan es portarà a terme la mesura i la priorització
  • Els indicadors per avaluar i fer seguiment del nivell de compliment de la mesura
  • Els recursos necessaris (econòmics, humans i materials) per a la implementació de la mesura. En aquest context serà recomanable assignar un pressupost per a cada mesura o determinar una partida pressupostària per al pla

Quina ha de ser l’estructura mínima del pla d’igualtat? Els plans han de respectar i tenir, com a mínim, el contingut i l’estructura regulats a l’article 8.2 del RD 901/2020:

  • Indicació de les parts que els concerten: cal explicar qui ha participat en la comissió negociadora
  • Àmbit personal, territorial i temporal: cal tenir present que no s’admeten pròrrogues del termini màxim de 4 anys de vigència ni es pot estipular que el pla serà aplicable a centres de treball futurs que pugui obrir l’empresa
  • Informe de la diagnosi de situació de l’empresa o, en el supòsit d’un grup d’empreses, un informe de la diagnosi de cadascuna de les empreses del grup: n’hi ha prou amb un resum de la situació empresarial

Les organitzacions que integren el Consell de Relacions Laborals parteixen del convenciment que la concertació, el diàleg social i la negociació col·lectiva són les opcions més adequades per abordar els diferents aspectes de les relacions laborals, entre els quals la promoció i assoliment de la igualtat de gènere, Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5 de l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides.

Maria Àngels Pujols Muntada – Secretària general del Consell de Relacions Laborals

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Previous Story

Per què hauria d’activar el doble factor d’autenticació?

Next Story

Més optimisme econòmic per a la segona meitat de l’any 2024

Latest from Consells empresarials