Les pimes del lleure no poden continuar assumint soles les tensions del sistema educatiu

A Catalunya, la petita i mitjana empresa és molt més que un motor econòmic. És una manera d’entendre el país: arrelada al territori, compromesa amb les persones i generadora de valor social. Aquesta realitat és especialment visible en el lleure educatiu. Des de l’ACELLEC representem micro, petites i mitjanes empreses que gestionen menjadors escolars, colònies, activitats extraescolars, casals i projectes culturals de proximitat. Cada dia contribuïm a generar oportunitats educatives i culturals per a milers d’infants, joves i famílies, afavorint la inclusió, la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. 

Els darrers mesos, però, les legítimes reivindicacions dels docents davant del Departament d’Educació han evidenciat la fragilitat del model. No només han provocat anul·lacions i ajornaments de colònies i sortides escolars; també han generat una pèrdua de confiança que ja té conseqüències molt més profundes: les reserves de colònies per al curs 2026-2027 han caigut, pel cap baix, un 70%. La mateixa situació viuen les empreses que gestionen sortides o activitats d’un  dia amb contingut cultural, històric, artístic o científic vinculat al currículum escolar. Són dades que haurien d’encendre totes les alarmes, perquè posen en risc no només moltes petites i mitjanes empreses sinó també una eina educativa essencial. 

Els menjadors escolars també han hagut de gestionar una gran incertesa sobre l’assistència diària dels alumnes durant els dies de vaga d’aquest curs i continuen suportant el retard històric en el pagament de les beques menjador. Quan hi ha vaga, les cuines funcionen sense saber quants infants acabaran dinant. Els aliments s’han comprat, els professionals hi són i els costos existeixen igualment, però no hi ha cap mecanisme que protegeixi les persones que presten el servei. 

Cal dir-ho clar: els docents mereixen que se’ls escolti. Ningú no discuteix el cansament dels equips educatius ni les dificultats que afronten els centres. Però tampoc és acceptable que part de les conseqüències d’aquest conflicte recaiguin, una vegada més, sobre empreses que continuen garantint el servei, assumint costos i riscos que no els corresponen. 

Si les colònies, les sortides escolars i els menjadors formen part d’una educació de qualitat, cal deixar de considerar-los un servei accessori. Necessiten estabilitat, reconeixement institucional i seguretat jurídica. 

Som conscients que el Govern ha començat a abordar alguns d’aquests reptes i valorem positivament que s’hagin obert espais de diàleg i treball amb els agents del sector. És un pas necessari. Ara bé, la dimensió del problema exigeix avançar amb determinació perquè aquest treball es tradueixi en mesures efectives que aportin estabilitat al sistema. 

Des de l’ACELLEC proposem integrar definitivament les colònies i les sortides en el projecte educatiu del país, establir mecanismes de compensació quan les activitats no es puguin desenvolupar per causes alienes a les persones que presten el servei, definir criteris clars per al funcionament dels menjadors en situacions excepcionals i incorporar-los a les licitacions públiques i a la futura regulació dels menjadors escolars. 

No reclamem privilegis, reclamem corresponsabilitat, seguretat jurídica i un marc estable que permeti a les empreses continuar desenvolupant una tasca essencial. 

El lleure educatiu ha demostrat reiteradament el seu compromís amb el país, però no pot continuar sent el coixí que absorbeix totes les tensions del sistema. Ara cal que el treball iniciat es concreti en decisions que garanteixin un marc estable, sostenible i compartit per a tots els actors del sistema educatiu. 

Àngels Roca, presidenta de l’Acellec

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Previous Story

L’habitatge: quan deixa de ser un problema social i es converteix en un problema empresarial

Next Story

Els valors que fan créixer les empreses

Latest from Opinió