Entrevista a Joaquim Grau i Inglada, president del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya
La salut visual té un impacte directe en la productivitat i el benestar laboral. Com poden les empreses contribuir a prevenir problemes visuals entre les persones treballadores, especialment en un context marcat per l’ús intensiu de pantalles?
Treballar amb pantalles no implica necessàriament danyar la vista. El que sí que observem sovint és la fatiga visual digital, amb símptomes com cansament ocular, sequedat, visió borrosa transitòria, mal de cap o molèsties cervicals. Aquests signes s’intensifiquen quan passem moltes hores enfocant de prop, parpellegem menys, tenim una graduació mal compensada o treballem en un entorn poc ergonòmic.
Les empreses poden fer molt per prevenir-ho: començar amb una bona avaluació del lloc de treball ,il·luminació adequada, absència de reflexos, pantalla ben situada, mida de text confortable i organitzar les tasques de manera que es puguin fer pauses visuals freqüents, la tècnica del 20/20/20 que consisteix en apartar la mirada durant 20 segons cada 20 minuts enfocant a 20 peus (6metres) i augmentar la freqüència de parpelleig de forma voluntària poden ajudar. L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball recomana descansar la vista mirant a distàncies llunyanes i canviar de postura.
També és clau no normalitzar símptomes persistents. Una petita alteració refractiva o una sequedat ocular poden compensar-se durant un temps, però a costa d’un esforç innecessari. Per això cal combinar prevenció, ergonomia i revisions visuals quan sigui necessari. I afegiria un aspecte cada cop més rellevant: respectar la desconnexió digital fora de la jornada laboral també forma part d’un entorn saludable.
El sector de l’òptica i l’optometria està vivint una transformació tecnològica. Quines innovacions estan canviant més la manera de treballar i quines oportunitats generen?
La tecnologia ens permet mesurar millor, fer seguiments més precisos i personalitzar l’atenció. Avui disposem de topografia corneal, retinografia, OCT, aberrometria o biometria ocular, que aporten informació abans difícil d’obtenir. En el control de la miopia, per exemple, mesurar la longitud axial de l’ull és clau per seguir l’evolució de cada cas.
Alhora, s’estan digitalitzant processos com el centrat de lents, l’adaptació de lents de contacte, la història clínica o el seguiment del pacient. La intel·ligència artificial ja comença a ser una eina de suport en l’anàlisi d’imatges, però cal remarcar que ha de complementar el criteri professional, no substituir-lo.
Per a les empreses, això obre oportunitats per oferir serveis de més valor, reforçar el vessant sanitari, millorar l’eficiència i fer un seguiment més personalitzat. Però també exigeix inversió, formació contínua i capacitat d’integrar tecnologia sense perdre l’essencial: l’escolta i el tracte humà amb la persona pacient.
Les petites i mitjanes empreses afronten reptes com la captació de talent, el relleu generacional o l’augment de costos. Quina és la situació actual de les òptiques i centres d’optometria de Catalunya?
Els reptes són molt reals. Pel que fa al personal, hi ha dificultats per cobrir determinats perfils, especialment en zones concretes o en posicions que requereixen especialització. Cal recordar que és una professió sanitària amb titulació, actualització permanent i responsabilitat clínica.
El relleu generacional també preocupa: les dades de l’INE mostren que el percentatge d’òptics optometristes menors de 45 anys ha passat del 67,1% el 2016 al 47,8% el 2025, mentre que el grup de 45 a 64 anys ja representa el 46,6%. Això obliga a fer atractiva la professió i a donar visibilitat a les seves possibilitats de desenvolupament.
Pel que fa als costos ,lloguers, salaris, energia, producte, digitalització, equipament clínic i formació han crescut notablement. En un context de concentració i competència intensa, la clau per a les òptiques independents no pot ser competir només en preu, sinó diferenciar-se amb professionalitat, proximitat, especialització i serveis de qualitat.
Les empreses infraestimen l’impacte de la salut visual en la seguretat i el rendiment laboral?
Encara passa sovint. La salut visual es té molt present quan hi ha un problema evident, però menys en prevenció. La visió intervé en pràcticament totes les activitats: llegir, conduir, interpretar pantalles, calcular distàncies, manipular maquinària o mantenir l’atenció.
L’OIT i l’OMS recorden que els errors refractius no corregits afecten la productivitat i la participació laboral. Això demostra que cuidar la visió no és accessori.
La prevenció, però, ha d’estar adaptada al lloc de treball: no té les mateixes exigències visuals una persona davant d’un ordinador que algú que condueix o manipula eines de precisió. Per això cal incorporar la visió a l’avaluació preventiva, garantir protecció ocular quan hi ha riscos i detectar problemes abans que afectin el confort o la seguretat. Cuidar la visió és cuidar la persona i la qualitat del treball.
Quin consell donaria a empresaris i professionals autònoms per cuidar la seva salut visual?
Els diria que no esperin a veure-hi malament per cuidar-se la vista. Moltes molèsties apareixen progressivament i ens hi acostumem: allargar el braç per llegir, apropar-nos massa a la pantalla, acabar el dia amb sequedat ocular o mal de cap.
La millor pauta és incorporar la salut visual a la rutina: correcció actualitzada, bona il·luminació, pauses visuals, mirar a distàncies llargues, parpellejar conscientment i consultar l’òptic optometrista si els símptomes es repeteixen. No calen grans gestos, sinó constància i no normalitzar molèsties que es poden prevenir o corregir.
Què aporta al Col·legi formar part dels socis col·lectius de Pimec?
Ens permet connectar la realitat sanitària de l’òptica amb la realitat empresarial de les pimes i persones autònomes que representem. Una òptica és un establiment sanitari, però també una empresa que ha de gestionar equips, inversions, costos i digitalització.
Pimec ens ofereix un espai d’interlocució transversal, on podem compartir necessitats amb altres sectors, participar en debats i fer arribar la nostra perspectiva. També ens ajuda a donar visibilitat al paper de la salut visual dins del teixit productiu.
És una relació valuosa perquè ens permet explicar que la salut visual és economia, ocupació, prevenció i qualitat de vida, i alhora escoltar millor els reptes que afronten les empreses a les quals donem servei cada dia.
